ARMSTRONG

Primer de tot felicitaré al nou campió del Tour de França 2009, l'Alberto Contador. Quin tros de ciclista que està fet aquest paio. Segon, no mateu la bèstia abans d'hora, crec que és injust tractar de gran derrotat aquest gran esportista que és en Lance Armstrong, tres anys lluny de l'alta competició i a la primera de canvi es situa entre els tres millors ciclistes de la ronda francesa. Crec que ell n'era plenament conscient que la lluita que duia ha terme no era vers els altres corredors, era ell vs. ell. De ben segur que moltes de les persones que varen idolatrar aquest esportista, avui estaven en el cantó equivocat. Elevem a les persones molt i molt amunt, per veure com cauen després, cosa que passa,i molt, en el món de l'esport. Més enllà de la persona arrogant que molts creuen que és i de l'ho pessuntuós que es veu, més enllà de tot això, hi ha la persona que no para de donar lliçons. Crec que són molts els que han disparat, sense tenir molt clar quin era l'objectiu. Més d'un esperava que dongués positiu en algun control antidopatge, altres que es desfés sobre la bicicleta, altres esperaven no se sap el què, però res de bo. Aquest home de perfecte estampa sobre la bici, sap que si ha de morir , morirà matant. Més ben dit morirà a cop de pedal. El que un dia, millor dit, el que durant set anys va ser el guanyador de la cursa més prestigiosa del món en ciclisme, mereix un respecte. El que no faré, és canviar de bàndol, segons bufi el vent, cosa que diu molt poc de la gent que així ho fa. Endavant Lance, i que sempre guanyi el millor, com així ha passat en aquest Tour.

LA MEVA GENT, NO ÉS QÜALSEVOL GENT

Aniré directa a l'assumte, per no donar-hi voltes. La gent que creu en mí i que hi confia, és la gent que no vull abandonar mai. És la classe de gent per la cual, sense cap mena de dubte, donaria el meu braç. És gent que forma un cercle al meu voltant, el cual em protegeix, de qualsevol mal. És gent que em dóna motius per creure en les bones persones, és gent que m'emociona, que em fa riure i que em fa emprenyar, és ben sabut que en les històries d'amor sempre hi han petites trifulques de les quals la relació en surt més reforçada. Aquesta gent em fa sentir afortunat, de pensar que els he trobat, o que ells m'han trobat a mi. Aquestes paraules, són un petit tribut, un homenatge a la gent que m'estimo, és aquella gent, que s'allunya de casa per buscar fortuna, és aquella gent que escriu llibres, per fer que la gent faci volar la seva imaginació per pensar en llocs màgics, és aquella gent que busca el sentiment del públic, mentre fa bufar el seu instrument, és aquella gent que estima els animals, és aquella gent que pujada sobre una "fazer", proclama "muerteeeeee", és aquella gent amb la qual hem compartit la pèrdua del millor amic. Crec que no és aquella gent, crec que és la meva gent, és la part més noble de la meva persona, perquè sempre porto un bocinet de cadascú, per què cada un de vosaltres m'heu fet, m'heu ensenyat i m'heu fet veure que ... Simplement que us estimo. Va per l'Ori, la Judit, el Ferran, el Guillem, la Laura, en Jordi, la Bàrbara, la Mònica, el Jordi C., el David, la Míriam... per algun que s'ha quedat pel camí, i per d'altres que s'hi afegiran en un futur. Bona sort, i bona nit.

(LNH)

M'agradaria pensar, que els de casa, estem fets d'una pasta especial, tot allò que un dia es presentava gris, avui, s'ens mostra d'un color, un color que implica esperança, alegria, un color que no sé ben bé com descriure, però que és un bon color. Avui només crec en una cosa, en el poder, el poder intentar canviar les coses, quan el vent es gira en contra, adreça les veles, el timó ha de ser teu, el protagonisme que adquireixes en aquell moment, et mostra que ets especial, que la lluita acaba de començar, que les barres que faras servir per passar pel cable com si fóssis un fonambolista, no són dèbils, t'hi podras agafar amb força per quan tinguis moments de dubte, per quan vegis que estas desequilibrat, per tots aqueslls moments en els que el Hodgkins, et faci creure que no estàs preparada per enfrontart-hi. Però això no ha passat, desde el començament, el vas mirar als ulls, el vas agafar per la solapa, i a cau d'orella l'hi vas dir:- no t'ho pensis amb mi no podras, t'has ben equivocat. El dèbil , sempre perd, i per què, doncs per què abans de començar ja ho dona per perdut, i el fort, també pot perdre, però mai comença la partida amb la mentalitat del vençut. Encara queda, però la lliçó l'has aprés, i ens ha l'has mostrat, de nou sé com definir la paraula valentia, només he de mirar el teu dia a dia, i veure com l'afrenta s'ha decantat al teu favor. Per els dies de "rissas", pels sopars de pizza, per tot allò en el què creiem, aquestes paraules van per tú VERO.