Heus aquí, una d'aquelles fotos que poden fer més mal que bé a la meva persona, o a qualsevol membre de la meva família, si aquesta foto cau en males mans. La veritat és que, mirar enrere de tant en tant m'agrada. Recordo temps que queden lluny, però tan presents en la memòria. Persones que ara no hi són, però que perduren. És un petit homenatge a la meva família, en la que hi crec, per què és la que ha estat allà, per fer-me sentir molt afortunat. En la foto els cinc que hi aparèixen, acabats d' arribar del poble a la gran ciutat. En Joan, la Carme, la Vero, la Tati i el Cesc. Ara la família ha anat augmentant, però aquests ja us els presentaré un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada