En aquestes quatre ratlles que venen, faré una mica de memòria per aquells nostàlgics que troben ha faltar aquelles tardes en les que mentre carregàvem els nostres jocs del Spectrum, o del Sony MSX, podiem saquejar les neveres de les nostres mares. Jornades interminables en què les nostres retines acabàven fetes un nyap. Jo en particular vaig tenir en possessió un Amstrad CPC 128 kb, ja amb el monitor incorporat, feia tota la pinta de un PC, pero res. A més tenia la gran particularitat que, mentre tots els meus amics tenien un MSX, que anava amb la tele de 14", això es resumia que quan ells volien miraven la tele quan els hi donava la gana. En canvi jo, merda!!, per què el meu monitor era dels putos que la pantalla era de color verd, només essent possible visualitar-hi jocs de l'ordinador. Bé anem ha fer boca amb unes quantes fotilles del més que respectats Commodores, MSX, Spectrums i d'altres.





1 comentari:
No et queixis, jo podia mirar la tele mentre el meu Commodore 64carregava el joc, amb aquelles mítiques ratlles de colors i la frase "loading" anmig d ela pantalla. El problema és que després de 45 minuts el joc donava error i havies de tornar a posar el cassette des del principi... era etern...! Salut
Publica un comentari a l'entrada