Aquestes són quatre ratlles en les que escric pensant en l'Oriol, el "chaini", el nostre "chaini", és un tipus fantàstic, que estima la música per damunt de tot. Com tothom, ha patit una mica en aquesta vida. En comú tenim una llarga amistat, vinguda de temps enrere. En èpoques en les que erem com el trio calavera. Un servidor sentat darrera una barra, i dos grans amics a l'altre costat explicant, hi ha l'hora escoltant alegries i penes dels uns i dels altres. L'altre cosa en comú és en la pèrdua que hem sofert tots dos en les nostres famílies. A cada un ens van privar de seguir disfrutant durant molts anys de dos pilars de la família. A mi del pare i el chaini de la mare. Això, no ha fet pas que s'en vingui avall ants al contrari. Perseguint el somni de ser un gran músic, va fer les maletes i en un tres i no res va fer camí cap a San Sebastián, a l'escola del Musikene. Això és un "bravo", a la determinació de la persecució del somnis. Allò que vols no ho dubtis, persegueix-ho hi no t'en cansis, fins que ho tinguis a les teves mans. BRAVO ORIOL!!!! Desde la Garriga una abraçada i sort amic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada