L'altre dia vàrem anar ha veure els extreme games que es van celebrar a Barcelona, tot curiosejant entorn tota aquella moguda, em van venir al cap certs records que ja tenia com oblidats. Tot plegat em va venir a la ment, la gran pel.lícula del Christian Slater, "Al filo del abismo", on també hi feia un petit paper el grandíssim Tom Hawk, un dels millors patinadors del món. Aquesta pel.lícula del 1989 em va revolucionar, vaig dir que seria skater, el film el vaig descobrir uns anys després de la seva estrena, però més val tard que mai. En aquell moment vaig decidir que havia de començar aquella nova vida de skater. Primer pas obtenir com fos, a qualsevol preu unes Airwalk model Disaster.
Les vaig aconseguir, recordo que va anar tot molt ràpid per ferme amb les bambiquis. Segon punt i el més important, aconseguir una taula Santa Cruz, era igual si era el model, però havia de ser Santa Cruz, de cara a la galeria jo tenia un prestigi, que l'havia de mantenir, però aquell prestigi s'en va anar ha norris, quan per sorpresa un bon dia s'em regala un skate, marca no sé quin collons de marca, només , que va ser adquirida en uns grans magatzems, i n'hi les rodes eren speedfire o nata, n'hi els eixos eren powell peralta o independent. Això em va crear una gran conmoció a l'hora de presentar-me davant de la societat amb el meu monopatí de fireta, Com qui diu, i les súper Airwalk, que em permetrien fer aquells magnífics trucs com l'ollie, o grindar per algunes branes situades en qualsevol spot que s'hi pogués patinar. Però tot això ho havia de fer amb una Santa Cruz, no amb un tros de tauló de conglomerat. Per favor quin trauma que se'm va quedar tot hi els meus esforços per adquirir una d'aquestes joies
Les vaig aconseguir, recordo que va anar tot molt ràpid per ferme amb les bambiquis. Segon punt i el més important, aconseguir una taula Santa Cruz, era igual si era el model, però havia de ser Santa Cruz, de cara a la galeria jo tenia un prestigi, que l'havia de mantenir, però aquell prestigi s'en va anar ha norris, quan per sorpresa un bon dia s'em regala un skate, marca no sé quin collons de marca, només , que va ser adquirida en uns grans magatzems, i n'hi les rodes eren speedfire o nata, n'hi els eixos eren powell peralta o independent. Això em va crear una gran conmoció a l'hora de presentar-me davant de la societat amb el meu monopatí de fireta, Com qui diu, i les súper Airwalk, que em permetrien fer aquells magnífics trucs com l'ollie, o grindar per algunes branes situades en qualsevol spot que s'hi pogués patinar. Però tot això ho havia de fer amb una Santa Cruz, no amb un tros de tauló de conglomerat. Per favor quin trauma que se'm va quedar tot hi els meus esforços per adquirir una d'aquestes joies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada