
Així, és com es denominaven els " Angeles Lakers", quan vàren ser fundats l'any 1947, passant per la ciutat de Mineàpolis i acabant el 1960 a la ciutat de Los Angeles. És l'equip amb el que vaig somiar jugar quant de ben petit, i no tant petit, jugava a bàsquet. Fins i tot he de reconèixer, que vaig ser molt abans seguidor dels Lakers, que no pas del Barça. És que només de pronunciar el nom, em venen al cap totes aquelles tardes que voltant per diferents indrets de Catalunya, anàvem encistellant pilotes dins de la cistella del rival. Hores i hores votant la pilota per les pistes de bàsquet de La Garriga, venia l'estiu, i amb ell, el càmpus de bàsquet. Tots els basquetmaniàtics concentrats en un espai rectangular, on ens seleccionàven com en el draft de la NBA, per unir-nos segons el nivell. Després venia el càmpus de la generalitat, Berga, Mollerussa, Sant Fruitós del Bages, a tots aquests llocs hi vaig fer parada per què volia probar-me, primer com ha persona i després com a jugador, eren 10 dies sense pares, només envoltat de bojos i bojes del bàsquet, era magnífic. Tots vinguts d'arreu de Catalunya, partint des de un mateix punt, el pàrquing del Camp Nou. Allà vaig entendre el significat de la paraula amistat, només calien 10 dies per fer que 150 nanos, esdevinguèssin una família. Recordo quant ja arribats de les estades esportives, ja en el camp nou, tots fets uns flams i entre llàgrimes ens despedíem. Ens intercanviàvem les adreces, els telèfons, qualsevol informació prou rellevant per poder-nos localitzar. Mare meva, tinc encara en la memòria, els sentiments que vaig descobrir cada vegada que tornava de les estades, semblava buit, em faltava tota aquella família, volia aquella vida per sempre, bàsquet, amics, amics, bàsquet, l'ordre era igual el conjunt era el que de veritat m'importava. El pitjor que recordo, i que cada dia en dedico 5 minuts per tenir-lo sempre en la meva memòria, va ser la inesperada mort d'en Marcel, on encara avui de tant en tant quedo amb ell, en el record per jugar un 1 contra 1. Per aquelles tardes d'esport amb el Marcel, en Guillem i jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada