3, 2, 1 I ACCIÓ !

Sóna un timbre que ens anuncia, que alguna cosa ha de començar. S'apaguen els llums, i el silenci es fa amo i senyor de la sala, només el soroll d'alguna bossa de plàstic, ens d'estorba en la nostra concentració. S'obren les cortines vermelles, la pantalla s'il.lumina, i en aquell moment tot desapareix i la nostra ment, només té ulls per la gran pantalla. Estem al cinema alhambra de La Garriga, és el cinema on encara avui dia tenim la sort de pagar una entrada, per poder veure dues pel.lícules. Arribes, i darrera de la guixeta, el senyor Miró, ja amb les entrades en les nostres mans, passem ha veure en Xavi, el fill mitjà, l'hi comprem algunes llaminadures, i ja estem llestos per passar sala endins. Petita joia arquitectònica de La Garriga, que la família Miró, passant per èpoques bones i no tant bones, ha sabut tirar endavant, ja que la competència d'aquests multicines que cada dia ens ofereixen 15 sales on en cada una d'elles passen una pel.lícula diferent no els ha fet mai enrere. És preciós, entrar en el cinema Alhambra és traspassar una frontera de la realitat, cap a la ficció, que comença quan les cortines ens obren altres mòns cap a... no se sap on. És per això que us recomano, que qualsevol cap de setmana, deixeu que aquest cinema us deleiti amb una sessió que va més enllà de la pantalla.