ARMSTRONG

Primer de tot felicitaré al nou campió del Tour de França 2009, l'Alberto Contador. Quin tros de ciclista que està fet aquest paio. Segon, no mateu la bèstia abans d'hora, crec que és injust tractar de gran derrotat aquest gran esportista que és en Lance Armstrong, tres anys lluny de l'alta competició i a la primera de canvi es situa entre els tres millors ciclistes de la ronda francesa. Crec que ell n'era plenament conscient que la lluita que duia ha terme no era vers els altres corredors, era ell vs. ell. De ben segur que moltes de les persones que varen idolatrar aquest esportista, avui estaven en el cantó equivocat. Elevem a les persones molt i molt amunt, per veure com cauen després, cosa que passa,i molt, en el món de l'esport. Més enllà de la persona arrogant que molts creuen que és i de l'ho pessuntuós que es veu, més enllà de tot això, hi ha la persona que no para de donar lliçons. Crec que són molts els que han disparat, sense tenir molt clar quin era l'objectiu. Més d'un esperava que dongués positiu en algun control antidopatge, altres que es desfés sobre la bicicleta, altres esperaven no se sap el què, però res de bo. Aquest home de perfecte estampa sobre la bici, sap que si ha de morir , morirà matant. Més ben dit morirà a cop de pedal. El que un dia, millor dit, el que durant set anys va ser el guanyador de la cursa més prestigiosa del món en ciclisme, mereix un respecte. El que no faré, és canviar de bàndol, segons bufi el vent, cosa que diu molt poc de la gent que així ho fa. Endavant Lance, i que sempre guanyi el millor, com així ha passat en aquest Tour.