LA MEVA GENT, NO ÉS QÜALSEVOL GENT

Aniré directa a l'assumte, per no donar-hi voltes. La gent que creu en mí i que hi confia, és la gent que no vull abandonar mai. És la classe de gent per la cual, sense cap mena de dubte, donaria el meu braç. És gent que forma un cercle al meu voltant, el cual em protegeix, de qualsevol mal. És gent que em dóna motius per creure en les bones persones, és gent que m'emociona, que em fa riure i que em fa emprenyar, és ben sabut que en les històries d'amor sempre hi han petites trifulques de les quals la relació en surt més reforçada. Aquesta gent em fa sentir afortunat, de pensar que els he trobat, o que ells m'han trobat a mi. Aquestes paraules, són un petit tribut, un homenatge a la gent que m'estimo, és aquella gent, que s'allunya de casa per buscar fortuna, és aquella gent que escriu llibres, per fer que la gent faci volar la seva imaginació per pensar en llocs màgics, és aquella gent que busca el sentiment del públic, mentre fa bufar el seu instrument, és aquella gent que estima els animals, és aquella gent que pujada sobre una "fazer", proclama "muerteeeeee", és aquella gent amb la qual hem compartit la pèrdua del millor amic. Crec que no és aquella gent, crec que és la meva gent, és la part més noble de la meva persona, perquè sempre porto un bocinet de cadascú, per què cada un de vosaltres m'heu fet, m'heu ensenyat i m'heu fet veure que ... Simplement que us estimo. Va per l'Ori, la Judit, el Ferran, el Guillem, la Laura, en Jordi, la Bàrbara, la Mònica, el Jordi C., el David, la Míriam... per algun que s'ha quedat pel camí, i per d'altres que s'hi afegiran en un futur. Bona sort, i bona nit.