(LNH)

M'agradaria pensar, que els de casa, estem fets d'una pasta especial, tot allò que un dia es presentava gris, avui, s'ens mostra d'un color, un color que implica esperança, alegria, un color que no sé ben bé com descriure, però que és un bon color. Avui només crec en una cosa, en el poder, el poder intentar canviar les coses, quan el vent es gira en contra, adreça les veles, el timó ha de ser teu, el protagonisme que adquireixes en aquell moment, et mostra que ets especial, que la lluita acaba de començar, que les barres que faras servir per passar pel cable com si fóssis un fonambolista, no són dèbils, t'hi podras agafar amb força per quan tinguis moments de dubte, per quan vegis que estas desequilibrat, per tots aqueslls moments en els que el Hodgkins, et faci creure que no estàs preparada per enfrontart-hi. Però això no ha passat, desde el començament, el vas mirar als ulls, el vas agafar per la solapa, i a cau d'orella l'hi vas dir:- no t'ho pensis amb mi no podras, t'has ben equivocat. El dèbil , sempre perd, i per què, doncs per què abans de començar ja ho dona per perdut, i el fort, també pot perdre, però mai comença la partida amb la mentalitat del vençut. Encara queda, però la lliçó l'has aprés, i ens ha l'has mostrat, de nou sé com definir la paraula valentia, només he de mirar el teu dia a dia, i veure com l'afrenta s'ha decantat al teu favor. Per els dies de "rissas", pels sopars de pizza, per tot allò en el què creiem, aquestes paraules van per tú VERO.